EL TERCER ACTE

Per tercera vegada en poc de temps, tenim ple a l'Ajuntament,tot un record per aquest consistori. En aquest tercer acte, mitjançant un ple extraordinari, coneixem les decisions i encàrrecs de tasques a assolir després de la deserció com a alcalde del senyor Manuel Blasco. 

Per fi arriba a la fi el cerimonial. L’obra de teatre absurda que els regidors del Partit Popular han dut a terme tenint com a extres al poble de Betxí i als regidors dels altres partits. Un obra, que com si fos escrita per un mal dramaturg, no ha tingut cap gir inesperat, ni tan sols tensió dramàtica i ha estat plana, mal dirigida i pitjor digerida. Amb un repartiment que ha complit els seus papers sense passió, i sense creure-se’l, com el que són, mals actors obligats per contracte. Un guió escrit per interessos d’un col·lectiu, el PP a Castelló, i que tan sols ha tingut algun gir inesperat al guió, per animar un poc l'escena, que no ha estat tal per acció inesperada, sinó per la desvergonya amb la què s’ha produït.

I tal i com esperava el gruix dels actors, després de la dramàtica i sentimental renúncia de l'anterior alcalde, que vindria a ser el primer acte, i de la pujada fins al més alt de la primera espasa de l'anterior regent dels destins municipals, hem arribat a l'últim acte, el repartiment del botí.

Com si d’un mal imitador del més gran autor teatral es tractara, ni tan sols hi ha un esperit turmentat per la traïció del cap destronat que protestara la seua sort. No és el cas, l'anterior alcalde ha estat silenciat no amb dolces paraules, sinó amb un càrrec a la Diputació. Una designació a dit que sí colma les seues aspiracions i amb el qual no es mostra sobrepassat. No com a l’alcaldia, a la qual es va presentar i a la qual va renunciar per excés de feina i poc de temps. Amb uns dies de descans, el temps es troba i l’afició també, i més si no està mal pagat el seu silenci. 

Tampoc estarà mal pagada la nova alcaldessa. Dins la millor tradició teatral, la posada en escena de la seua arribada a l'alcaldia va mostrar els millors recursos del gènere. Sacrifici de salari pel bé del pobres, i de la neteja i pulcritud del poble. Neta no es quedarà la seua butxaca, és clar, ja que el sacrifici serà tan sols de 296 euros al mes. Multiplicant-lo pels quatre mesos que resten fins a les eleccions dóna la increïble xifra de 1184 euros, una fortuna per a netejar la brutícia del poble i de sobres per ajudar les famílies necessitades del poble. Un gran sacrifici, molt teatral, que no comporta un gran esforç personal.

A més, la situació ha dut un altre gentilhome, seguint el rictus teatral, que puja al segon escalafó del consistori, el senyor Dionisio Farinós Ramos-Garrijo. El nou segon al timó de la nau betxinenca  tindrà una retribució a temps parcial de 15.714 euros anuals, 25 hores setmanals. També la nova alcaldessa, amb una retribució de 42.000 euros anuals, rebrà la seua paga a temps parcial, és a dir, podran tindre ingressos d’altres treballs que realitzen.

Grans servidors del seu poble, els regidors del PP òbviament posen per damunt del benestar personal el servei públic, i dediquen tota la seua atenció al càrrec que els votants del poble, bo, més concretament els set regidors del PP, els han atorgat.

Com a bona obra teatral clàssica, al fi es fa recompte dels destins dels personatges principals. Trobem l'alcalde convertit en simple regidor,  a sou de la Diputació. La mà dreta de l'alcalde, la que el sustentava i li va clavar el punyal a la traïció que tots coneixem ja fa un any, convertida en regent a temps parcial i sou complet. Al nou segon a bord, sacrificat home de negocis i emprat a sou del poble a temps parcial. Finalment trobem a la víctima de l’obra, el poble i ajuntament de Betxí, convertit en rialla pública i eina partidista. Al fi, tot es converteix en una posada en escena del PP, en teatre, i del dolent.  És finalment el públic, el poble, qui ha d'aplaudir l’obra, o demanar comptes al repartiment.