EL DEUTE DE L'AJUNTAMENT

El passat dimecres va haver Ple a l’Ajuntament de Betxí, un ple molt llarg ja que com el PP estava més preocupat de les seues disputes internes que de l’interés del poble, entre dimissió i elecció d’alcalde no van tindre temps de fer el ple ordinari de gener, per tant tot va passar al ple de febrer.

 

Fites importants al ple van ser l’aprovació d’una moció en suport a la celebració del 'Dia Internacional de la Dona Treballadora’ el 8 de març i d’una moció per a donar suport a la sintonització de les emissions de Televisió de Catalunya al País Valencià, recentment interrompuda per les pressions del govern Camps a Acció Cultural del País Valencià. Dos resolucions importants, però que no fan ni de bon tros ombra al tema estrella, per fi, del ple.

Perquè no vos enganyeu: allò vertaderament important d’aquest ple, i nosaltres els socialistes de Betxí així ho pensem, eren els altres tres punts. Tres punts que vénen a demostrar la inoperància, la ineficàcia i la falta de treball del grup de govern del PP a l’Ajuntament de Betxí i de la que ha estat la seua cap econòmica i es actualment, desprès de les dissensions internes pertinents, alcaldessa recent del nostre poble.

En primer lloc van fer recull de factures que resten a l’Ajuntament des de fa més de tres mesos. Aquestes factures no s’han pogut pagar per falta de liquidesa municipal. En altres paraules: la caixa estava buida. La suma d’aquestes és de 177.685,47 euros. Per altra banda, hi ha un altre munt de factures, les quals no s’han fet els tràmits corresponents, que també duen alguns mesos al calaix. La suma d’aquestes puja fins als 95.070,92 euros.

El segon punt econòmic tractat al ple va ser el reconeixement extrajudicial de crèdit. Açò, per als no iniciats, són factures que estan a l’Ajuntament i no s’ha pogut pagar perquè les partides que tenien destinades a eixes despeses ja fa temps que han desaparegut, gastades en altres coses. Per exemple: tenim el cas del pressupost per a festes, on al febrer ja no quedava ni un euro per a pagar les festes d’aquest mateix any al setembre (parlem de l’any 2010). Aquestes factures pujaven un total de 443.478,69. En l’informe de la Interventora de l’Ajuntament textualment diu “por inexistencia de consignación presupuestaria en el ejercicio 2010 sin que la intervención tuviera constancia de los mencionados gastos”. AÇÒ ÉS EL QUE EL PP PROMETIA, RIGOR EN DESPESES!

I el tercer punt va ser el Compter General de l’any 2009, el que ve a ser l’estat de l’Ajuntament a l’any 2009. El resultat no pot ser mes tràgic. Van tindre moltes més despeses que ingressos. El romanent de tresoreria, el que ve a ser el que podríem utilitzar per a noves inversions, és negatiu. Uns diners que provenen del estalviat durant l’any anterior. Però l’Ajuntament de Betxí fa molts anys que no pensa en el que vindrà, i gasta el que té ara, i el que pensa que tindrà, sense calcular si les previsions de creixement i estalvi són reals o miraculoses. Per cert, per si teniu curiositat, el resultat de romanent de tresoreria va ser de menys 784.833,40 euros.

I no pensen que tot aquest ball de números  és només per la crisi que estem patint, no senyors. L’any 2006 quan no pensaven ni molt menys en crisi, quan tot era molt bonic i meravellós i l’Ajuntament de Betxí ingressava molts diners, i pensava, de forma errònia, que anava a ingressar-ne molts més pel boom urbanístic, ja en aquest moment teníem romanents de tresoreria negatius. El del 2006 era ja de menys 712.894,26

Aquets són, poble de Betxí, els grans gestors que ens han dirigit durant els últims vuit anys. Han afonat les finances municipals. Es van trobar un Ajuntament amb un romanent de tresoreria de 294.386,55 positius i 2 milions de deute a llarg termini (368 euros per habitant). 8 anys desprès, tenim 3 milions i mig de deute a llarg termini més una operació de tresoreria de 600.000 euros (675.40 euros per habitant) a més refinançat i que els nous governants sorgits de les urnes hauran d’amortitzar,  i un romanent de tresoreria negatiu de -784.833,40.

 

El proper 22 de maig tenim l’oportunitat de fer fora a aquests mals gestors i ficar al capdavant de consistori a gent de Betxí que sí que es preocupa de les coses importants del seu municipi. L’equip que m’acompanya i jo mateix ens comprometem a fer les coses d’altra manera. A fer les coses amb un altre estil. A ser rigorosos amb els comptes i no estirar més el braç que la mànega. A lluitar per tindre un bon present i un millor futur.

Només tots junts podem lluitar pel nostre futur, pel futur de la nostra gent, pel futur de Betxí.