Carta oberta al senyor Manuel Blasco, ex-alcalde de Betxí

Ahir ens vam reunir al Ple per tractar un tema que no és nou. Tots coneixem que des de fa un any hi ha tensions al si del grup del Partit Popular. Tots coneixem que si aquesta situació no s'ha produït abans ha sigut per interès. Per interès del seu grup i no del poble.

Fa vuit anys vosté va formar un grup de govern que, siguem sincers, mai l'ha respectat. Tal vegada vosté duia la millor intenció quan va decidir posar-se en política, i no dubtem de la seua capacitat, però llevem-nos les caretes, mai ha sigut el cap que havia d'haver sigut, ni tant sols per al seu partit. Sempre ha tingut una ombra al darrere, una ombra gran.

Fa quasi un any, vostés van fer una pantomima. Vostés, a l'igual que les famílies mal avingudes al sopar de Nadal, van ficar la millor cara, i van mentir. Van assegurar, i a les actes em remitisc, que “treballarien fins al final del mandat, buscant sempre el benefici del poble i de la gent de Betxí”. No sabíem que per al senyor Blasco el seu mandat acabava en gener.

Vosté ara vol deixar una herència, una herència que no és pròpia. Com vosté va dir, ‘tots els seus regidors i vosté mateix des d'aquest moment i fins al final del mandat treballaran units, com sempre’. La seua unió és i ha sigut una falsetat. Diguem-ho clar, vosté en l'últim any, si encara no més, ha sigut una titella. Una titella del seu partit i nomes per l'interés del seu partit, mai del poble. I ha sigut una titella en part per voluntat pròpia.

Vosté va rebre el recolzament del meu grup, el Partit Socialista, per a mantindre una política d’austeritat, que traguera al poble del forat econòmic en què e stroba, un forat econòmic al que el seu equip de govern amb la regidora d'economia al capdavant ens ha posat. I el seu partit no ho va tolerar. El mateix partit que ara l'el·limina del joc, de cara a unes eleccions, vol presentar-se com la solució al problema, un problema que ells mateixa han creat i del qual formen part.

I ara, un any després, tornem a tenir els mateixos elements. El poble necessita la mateixa política d'austeritat que vosté personalment pregonava, que nosaltres recolzàvem, i demanàvem feia temps i que el seu partit ni volia aleshores ni vol ara. Una política, que els seus grans col·laboradors no van recolzar, una política que es van saltar fins i tot sacrificant al seu cap al consistori: vostè. Un sacrifici que no va ocórrer l'any passat, però que només es va ajornar fins enguany. I no és casualitat que la proximitat de les eleccions duga el canvi de regidor en cap.

L'interés del seu partit no és per al be del poble, senyor Blasco, és pel benefici electoral. Vosté s’ha negat a dur a terme una política electoralista de gasto públic, i com ho ha fet dos anys seguits, l'han eliminat de l'equació. Ara queda tot en mans de la seua mà dreta. L’ombra que cobria totes les parts de l'ajuntament, i que només nominalment no duia l’alcaldia.

Vostè se’n va, però només com a alcalde. El seu equip, aquell que anava a recolzar-lo tota la legislatura, i que era el seu suport, es queda. L'equip responsable de la crisi de l'ajuntament és el mateix grup que ara es presentarà com a solució, ja que tenen un cap de turc, un culpable. Crec, de veres, que vostè ha estat un alcalde amb bona intenció. Com deien del Cid, un bon vassall, que no va tenir un bon senyor. Vorem a qui li carreguen les culpes de tots els mals del poble, senyor Blasco, però per dignitat humana, espere que no siguen les seues esquenes.

Molta sort senyor Alcalde en la nova etapa que ara comença.